una mica d'actualitat, indignació i preocupació

M'indigna i em diverteix en la mateixa mesura sentir parlar impresentables (per no fer servir una altra paraula que també comença amb im) com el senyor Sánchez-Llibre i altres personatges de l'àmbit blanquiblau parlant de conspiracions arbitrals i altres ximpleries, em sap greu però aquesta gent de l'Espanyol cada vegada em té més fart entre tot plegat... Si en el seu millor partit de la temporada (que també té tela que cada any facin l'únic partit decent contra el Barça) que coincideix amb el nostre pitjor partit no són capaços de guanyar-nos, que no es queixin. Ni l'àrbitre ni hòsties, són pitjors, mereixien perdre! I si en Baena no es vol arriscar a que li pitin penal, que no agafi de la samarreta a algú que està caminant enrere, perquè és fàcil que es desequilibri i caigui llavors!

Flipo amb Itàlia. Si Espanya és el país de la pandereta, els transalpins deuen ser el país de... jo que sé! de la zambomba! Les imatges de Berlusconi, trajejat i engominat com sempre, amb tota la cara plena de sang, amb tot el caos que regnava al seu voltant em van deixar força sorprès. Inicialment van provocar un somriure als meus llavis per la poca simpatia que em professa aquest altre impresentable, per anomenar-ho així. Però després vaig pensar que a sobre encara li donarà bona imatge de cara a tota una sèrie del seu el·lectorat: "ai pobret, que ara a sobre li trenquen els morros en públic...". És que no puc entendre com continua sortint elegit aquest tio...

Em preocupa tota aquest tema de les consultes nacionalistes i manifestacions independentistes variades. Em preocupa perquè veig, i començo a viure ben a prop meu, que cada cop hi ha més gent que s'inclina (sovint radicalment) per una de les dues teòriques postures, si no ets indepe ets un fachilla i viceversa... (és una exageració, però jo crec que és el camí que portem) Com més gent es torna independentista, i de manera més radical, aquí, pitjor imatge tenen de nosaltres a la resta d'Espanya, i més "odi" ens tenen! (Mai he pogut comprendre que hi hagi gent que pugui arribar a creure que parlem català per tocar els collons més que res, perquè no ens entenguin...) I aquí veig un cercle viciós de difícil solució... De fet jo mateix em començo a plantejar certes coses... Si Catalunya fos independent, realment crec que pitjor que ara no estaríem, i com a mínim el català imagino que seria llengua oficial a Europa, que és una cosa que em sembla bàsica i de calaix, i que crec que ho hauria de poder ser igualment, però està vist que a Espanya no ens deixen. I m'imagino que no hi hauria lloc per pensaments com el que comentava ara, igual que cap espanyol creu que els francesos parlin francès perquè no els entenguin! Jo crec que se senten amenaçats per la potència de Catalunya i tenen certa "por" de la situació en que podria quedar el país després de la separació de Catalunya. En fi, que cada cop ho veig més negre i tinc les coses menys clares. I que se me n'està anant una mica la olla avui...