Volia fer un petit repàs dels grups que va donar el sorteig que es va fer divendres per a la primera fasedel Mundial que es disputarà a Sudàfrica el proper estiu:
Començant per Espanya, que considero candidata al títol, sembla que ha tingut força sort amb un grup (l'H) molt assequible, però jo crec que poden ser rivals més perillosos del que semblen a priori, sobretot Xile, que jo crec que serà el més dur; però també Suïssa, que comença a fer bé les coses des de sota i és actual campiona del món sub-17, i Hondures que compta amb uns quants jugadors que s'estan consolidant a la Premier com a força vàlids.
Destacar l'indiscutible grup de la mort (grup G), on ha tornat a recaure Costa d'Ivori, acompanyada de Portugal i Brasil (un altre clar aspirant a campió), i d'una pobre i ja sentenciada Corea del Nord. És una llàstima perquè m'agrada molt l'equip que poden presentar els ivorians, igual que la idea que finalment una selecció africana pugui fer un bon paper de veritat en un Mundial, però, igual que a Alemania 2006, han quedat emparellats amb dues grans seleccions al seu grup. De totes maneres, els elefants són la meva aposta personal i els veig com a segons de grup, deixant fora Portugal, encara que això els porti a un enfrontament a vuitens amb La Roja.
Acabant el repàs més ràpidament:
Grup A: veig a l'amfitriona Sudàfrica bastant eliminada de bones a primeres, els seus tres rivals són superiors amb França com a teòrica favorita, tot i la mà d'Henry per classificar-se.
Grup B: Argentina hauria de ser superior, i entre les altres tres ho veig força igualtat, dependrà del joc que despleguin, però potser em quedo amb Nigèria per a la segona plaça del grup.
Grup C: crec que Anglaterra passarà amb claredat, una de les meves aspirants al títol mundial, juntament amb Espanya i Brasil, i E.E.U.U hauria de passar en segon lloc.
Grup D: no crec que Alemanya sigui tan superior com diu la seva història respecte els seus rivals, la organitzada Sèrbia de Radomir Antic i la potent Ghana. Austràlia crec que no hi tindrà gaire a pelar.
Grup E: Holanda és clara favorita, tot i que els seus tres rivals no són gens senzills, no em sabria decantar per quin aconseguirà la segona plaça, tot i que crec que Japó serà el més feble dels tres.
Grup F: mal que em pesi, sembla clar que Itàlia no tindrà problemes per passar com a primera de grup, i a no ser que Hamsik, liderant una sorprenent Eslovàquia, doni la campanada i ho impedeixi, Paraguai l'acompanyarà.
Per cert, m'ha agradat molt el detall de Messi de destacar, en l'entrega de la Pilota d'Or, que era el primer canterà del Barça en guanyar aquest guardó (el primer de molts esperem! com a mínim n'hi ha dos més que se la mereixen) a més de ser el primer argentí, després de les últimes declaracions que va fer dient que preferia guanyar el Mundial amb Argentina que tots els títols que havia guanyat amb el Barça, o alguna cosa per l'estil...
En un altre ordre de coses, torna a ser diumenge a la nit, un diumenge força atípic, molt familiar, tranquil i sense rugbi ni gaire futbol. El cap de setmana ha estat força bé i ara toca recloure's mínimament perquè ja sí que els exàmens estan a tocar. No ve de gust, com sempre, però toca. Només esperem que siguin prou light com per passar-hi una mica de puntetes, sense que facin gaire soroll en la nostra existència. I després a celebrar-ho, que esperem tenir-ne ganes.
Començant per Espanya, que considero candidata al títol, sembla que ha tingut força sort amb un grup (l'H) molt assequible, però jo crec que poden ser rivals més perillosos del que semblen a priori, sobretot Xile, que jo crec que serà el més dur; però també Suïssa, que comença a fer bé les coses des de sota i és actual campiona del món sub-17, i Hondures que compta amb uns quants jugadors que s'estan consolidant a la Premier com a força vàlids.
Destacar l'indiscutible grup de la mort (grup G), on ha tornat a recaure Costa d'Ivori, acompanyada de Portugal i Brasil (un altre clar aspirant a campió), i d'una pobre i ja sentenciada Corea del Nord. És una llàstima perquè m'agrada molt l'equip que poden presentar els ivorians, igual que la idea que finalment una selecció africana pugui fer un bon paper de veritat en un Mundial, però, igual que a Alemania 2006, han quedat emparellats amb dues grans seleccions al seu grup. De totes maneres, els elefants són la meva aposta personal i els veig com a segons de grup, deixant fora Portugal, encara que això els porti a un enfrontament a vuitens amb La Roja.
Acabant el repàs més ràpidament:
Grup A: veig a l'amfitriona Sudàfrica bastant eliminada de bones a primeres, els seus tres rivals són superiors amb França com a teòrica favorita, tot i la mà d'Henry per classificar-se.
Grup B: Argentina hauria de ser superior, i entre les altres tres ho veig força igualtat, dependrà del joc que despleguin, però potser em quedo amb Nigèria per a la segona plaça del grup.
Grup C: crec que Anglaterra passarà amb claredat, una de les meves aspirants al títol mundial, juntament amb Espanya i Brasil, i E.E.U.U hauria de passar en segon lloc.
Grup D: no crec que Alemanya sigui tan superior com diu la seva història respecte els seus rivals, la organitzada Sèrbia de Radomir Antic i la potent Ghana. Austràlia crec que no hi tindrà gaire a pelar.
Grup E: Holanda és clara favorita, tot i que els seus tres rivals no són gens senzills, no em sabria decantar per quin aconseguirà la segona plaça, tot i que crec que Japó serà el més feble dels tres.
Grup F: mal que em pesi, sembla clar que Itàlia no tindrà problemes per passar com a primera de grup, i a no ser que Hamsik, liderant una sorprenent Eslovàquia, doni la campanada i ho impedeixi, Paraguai l'acompanyarà.
Per cert, m'ha agradat molt el detall de Messi de destacar, en l'entrega de la Pilota d'Or, que era el primer canterà del Barça en guanyar aquest guardó (el primer de molts esperem! com a mínim n'hi ha dos més que se la mereixen) a més de ser el primer argentí, després de les últimes declaracions que va fer dient que preferia guanyar el Mundial amb Argentina que tots els títols que havia guanyat amb el Barça, o alguna cosa per l'estil...
En un altre ordre de coses, torna a ser diumenge a la nit, un diumenge força atípic, molt familiar, tranquil i sense rugbi ni gaire futbol. El cap de setmana ha estat força bé i ara toca recloure's mínimament perquè ja sí que els exàmens estan a tocar. No ve de gust, com sempre, però toca. Només esperem que siguin prou light com per passar-hi una mica de puntetes, sense que facin gaire soroll en la nostra existència. I després a celebrar-ho, que esperem tenir-ne ganes.
Avui una recomanació cinematogràfica que em van fer a mi molt encertadament fa un temps i que potser ocuparà força hores de la meva vida en un futur no gaire llunyà si les coses van mínimament com voldríem. Especialment recomanada als amants de Tarantino que potser la desconeixien, ja que no n'és el director, però sí el guionista, i es nota força el seu toc personal:
True Romance (Amor a quemarropa). 1993. Tony Scott
True Romance (Amor a quemarropa). 1993. Tony Scott
tindré en compte això del true romance, i que gran la imatge de soñadores, que encara no l'havia vist.
ResponElimina