Estem en dates de fer plans per anar a festivals, ja sigui de primavera o d’estiu. I pensant en el tema he decidit elaborar el cartell del meu festival ideal. Tenint en compte que comportaria algun reagrupament, així com alguna resurrecció que altra...! Seria un festival combinant sala (una sala no gaire gran, de l’estil de Razzmatazz) i aire lliure (que fa més estiu), i estaria ple, perquè hi hagués ambient, però sense passar-se, que no agobiés el tema. Duraria dos dies, la mesura justa. L’he decidit així a la brava, sense pensar-m’hi massa, potser em deixaré algun grup clau... però bé.
El cartell seria el següent:
Començaria ben fort, obrirint amb Bob Marley and The Wailers, al vespre, aquest seria a l’aire lliure, i el concert seria amb la posta de sol de fons. Ambient relaxat, molt de fum i cervesa, el que toca, vaja. Tocaria tots els clàssics i més, Jamming, No Woman No Cry, I Shot The Sheriff, One Love... Un concert llarg i agradable.
A continuació animaria el cotarru amb els Beach Boys, una mica de música alegre, surf i noies maques. Tothom mouria l’esquelet al ritme de Surfing USA i I Get Around, i vibraríem amb Wouldn’t It Be Nice, Good Vibrations i demés... Una mica d’adrenalina al cos.
La cosa seguiria amb un conjunt de grans del rock dels 50, amb cadascú tocant els seus greatest hits: Elvis Presley, Chuck Berry, Jerry Lee Lewis, The Everly Brothers, Little Richard, Johnny Cash, Carl Perkins, The Platters... L’escenari s’ompliria de toupés, i sabates brillants. Seria un gran show molt inoblidable! Per no deixar de ballar en tota l’estona. Rematat amb un toc de doo-wap final, amb el Sh-Boom dels The Crew Cuts. Tenint en compte la d’artistes que hi hauria sobre l’escenari s’ha de dir que aquest concert es podria allargar fins a altes hores de la nit.
I per rematar la nit, tancarien el dia els britànics de The Police. Sting i companyia oferirien un recital mític, farcit de clàssics com Roxanne, Every Little Thing She Does Is Magic, So Lonely o Every Breath You Take, que la cantarien per tancar el concert, amb l’aparició estel·lar d’algun altre artistàs que ara no se m’acut!
Després d’això a casa a descansar, que l’endemà hi hauria més tralla!
El segon dia de festival obriria amb una mica de pop-punk nord-americà petarderu: Blink-182. Per escalfar motors i posar tothom a to. El públic s’ompliria d’adolescents boges per l’irreverent trio californià. I votariem al ritme de The Rock Show, What’s My Age Again i First Date entre tantes d’altres.
A excepció d’aquest primer grup, seria una nit centrada en grups britànics, començant per la banda de Sheffield que va saltar a la fama a través d’internet: Arctic Monkeys. Fa temps que tinc ganes de veure’ls en directe. Els hi deixaríem tocar alguns dels seus últims temes, els bons, però principalment ens deleitarien amb els hits dels inicis: When The Sun Goes Down, I Bet You Look Good..., From The Ritz To The Rubble, Fluorescent Adolescent, etc... Per acabar amb Mardy Bum en plan èpic.
A continuació, i ja ben entrada la nit, pujaria a l’escenari Pete Doherty amb els seus The Libertines, amb la quantitat justa de droga al cos per fer un concertàs, però sense haver-se passat per poder donar-ho tot. Don’t Look Back Into The Sun, Time For Heroes, What Katie Did, The Man Who Would Be King, i per rematar-ho versionarien Fuck Forever, de la seva altra formació.
...i finalment.
Per acabar la nit i rematar el festival idíl·lic, pujaria sobre l’escenari una banda anglesa, reunificada i amb un parell de resurreccions, vinguts d’entre Liverpool i el cel... els Beatles. Mare meva! Seria massa mític, no puc anomenar cap tema en concret, els haurien de tocar pràcticament tots, el concert duraria fins que es fes de dia, però ningú tindria els collons de marxar abans d’hora, una oportunitat històrica per reviure’ls. I em sembla que acabarien amb A Day In The Life mentre surt el sol... Per dir algo.
Potser me n'he deixat algun de bàsic, ja ho he dit, però això no treurà el que gaudiria jo el cap de setmana d'aquest Festival d'Insomni!
Però mentre espero que alguna discogràfica reuneixi aquest tros de cartell amb l'ajuda de Déu i qui calgui... em conformaré amb el SOS 4.8 de Múrcia, que no és pas poc!!! Múrcia ens espera! Serà Meetic!
