dimarts, 16 de març del 2010

festival d'insomni

Estem en dates de fer plans per anar a festivals, ja sigui de primavera o d’estiu. I pensant en el tema he decidit elaborar el cartell del meu festival ideal. Tenint en compte que comportaria algun reagrupament, així com alguna resurrecció que altra...! Seria un festival combinant sala (una sala no gaire gran, de l’estil de Razzmatazz) i aire lliure (que fa més estiu), i estaria ple, perquè hi hagués ambient, però sense passar-se, que no agobiés el tema. Duraria dos dies, la mesura justa. L’he decidit així a la brava, sense pensar-m’hi massa, potser em deixaré algun grup clau... però bé.

El cartell seria el següent:
Començaria ben fort, obrirint amb Bob Marley and The Wailers, al vespre, aquest seria a l’aire lliure, i el concert seria amb la posta de sol de fons. Ambient relaxat, molt de fum i cervesa, el que toca, vaja. Tocaria tots els clàssics i més, Jamming, No Woman No Cry, I Shot The Sheriff, One Love... Un concert llarg i agradable.
A continuació animaria el cotarru amb els Beach Boys, una mica de música alegre, surf i noies maques. Tothom mouria l’esquelet al ritme de Surfing USA i I Get Around, i vibraríem amb Wouldn’t It Be Nice, Good Vibrations i demés... Una mica d’adrenalina al cos.
La cosa seguiria amb un conjunt de grans del rock dels 50, amb cadascú tocant els seus greatest hits: Elvis Presley, Chuck Berry, Jerry Lee Lewis, The Everly Brothers, Little Richard, Johnny Cash, Carl Perkins, The Platters... L’escenari s’ompliria de toupés, i sabates brillants. Seria un gran show molt inoblidable! Per no deixar de ballar en tota l’estona. Rematat amb un toc de doo-wap final, amb el Sh-Boom dels The Crew Cuts. Tenint en compte la d’artistes que hi hauria sobre l’escenari s’ha de dir que aquest concert es podria allargar fins a altes hores de la nit.
I per rematar la nit, tancarien el dia els britànics de The Police. Sting i companyia oferirien un recital mític, farcit de clàssics com Roxanne, Every Little Thing She Does Is Magic, So Lonely o Every Breath You Take, que la cantarien per tancar el concert, amb l’aparició estel·lar d’algun altre artistàs que ara no se m’acut!

Després d’això a casa a descansar, que l’endemà hi hauria més tralla!

El segon dia de festival obriria amb una mica de pop-punk nord-americà petarderu: Blink-182. Per escalfar motors i posar tothom a to. El públic s’ompliria d’adolescents boges per l’irreverent trio californià. I votariem al ritme de The Rock Show, What’s My Age Again i First Date entre tantes d’altres.
A excepció d’aquest primer grup, seria una nit centrada en grups britànics, començant per la banda de Sheffield que va saltar a la fama a través d’internet: Arctic Monkeys. Fa temps que tinc ganes de veure’ls en directe. Els hi deixaríem tocar alguns dels seus últims temes, els bons, però principalment ens deleitarien amb els hits dels inicis: When The Sun Goes Down, I Bet You Look Good..., From The Ritz To The Rubble, Fluorescent Adolescent, etc... Per acabar amb Mardy Bum en plan èpic.
A continuació, i ja ben entrada la nit, pujaria a l’escenari Pete Doherty amb els seus The Libertines, amb la quantitat justa de droga al cos per fer un concertàs, però sense haver-se passat per poder donar-ho tot. Don’t Look Back Into The Sun, Time For Heroes, What Katie Did, The Man Who Would Be King, i per rematar-ho versionarien Fuck Forever, de la seva altra formació.

...i finalment.
Per acabar la nit i rematar el festival idíl·lic, pujaria sobre l’escenari una banda anglesa, reunificada i amb un parell de resurreccions, vinguts d’entre Liverpool i el cel... els Beatles. Mare meva! Seria massa mític, no puc anomenar cap tema en concret, els haurien de tocar pràcticament tots, el concert duraria fins que es fes de dia, però ningú tindria els collons de marxar abans d’hora, una oportunitat històrica per reviure’ls. I em sembla que acabarien amb A Day In The Life mentre surt el sol... Per dir algo.


Potser me n'he deixat algun de bàsic, ja ho he dit, però això no treurà el que gaudiria jo el cap de setmana d'aquest Festival d'Insomni!

Però mentre espero que alguna discogràfica reuneixi aquest tros de cartell amb l'ajuda de Déu i qui calgui... em conformaré amb el SOS 4.8 de Múrcia, que no és pas poc!!! Múrcia ens espera! Serà Meetic!

dimecres, 10 de març del 2010

recordeu la nevada històrica?

Recordeu la nevada històrica del març del 2010? Petits i grans van sortir al carrer a gaudir de l'espectacle i a observar el fet insòlit. Els carrers blancs plens de petjades i roderes de cotxe. Petits ninots de neu aquí i allà. Gent fent fotos i gravant vídeos per immortalitzar el moment. Fins i tot algun trineu. Barcelona es tenyia de blanc davant els ulls una mica incrèduls d'alguns. Les imatges de Sants sota la tempesta de neu queden a la meva retina i a l'arxiu de les fotos que vaig poder tirar, va ser divertit.
I l'endemà al matí St. Pere Màrtir i el Tibidabo es van llevar enfarinats de blanc presidint la ciutat que, sota el sol del nou dia, mica en mica anava gotejant per tot arreu en el seu desglaç particular.

dilluns, 22 de febrer del 2010

escapades

Per fi una escapada fora, i a més a més, per partida doble. Feia massa que no ens movíem a l'estranger. Londres va ser un recull molt intens de moltes coses interessants, Londres va ser fred, olor de menjar indi, tòpics turístics, racons genials i una mica de neu. Suècia en general va ser molt blanca i molt freda, i Jönköping també, quasi gelat, però amb certa calidesa.
Res millor que estar fora un temps per alegrar-te de tornar a ser a casa.

dimecres, 13 de gener del 2010

base de dades filmogràfica


Tot i no considerar-me, ni molt menys, una referència en la matèria, he decidit prendre la iniciativa de elaborar una base de dades que intentaré que, en un futur, acabi incloent totes les pel·lícules que he anat veient al llarg dels anys. De moment hi he anat posant, mica en mica, les pel·lícules dels meus directors predilectes i alguna altra de referent per a mi, ja es nota.
Ho faig sobretot per a mi mateix, però ja que ho tinc, he pensat que si algú mai vol fer-hi una ullada, aquí penjada pot fer servei a algú. Hi he inclòs el títol original, traduit al castellà, el director, guionistes, any, un petit recull d'actors principals, l'autor del llibre original (si n'hi ha), i una nota que li poso jo personal, i que si us fieu del meu gust us pot servir com a "recomanació" de les que la tenen més alta. Finalment també hi he posat, si la recordo, la primera vegada que vaig veure la pel·lícula, i si va ser en cinema.
La podeu consultar en el link següent, igual que en l'enllaç que he col·locat a la columa de la dreta del blog, amb el títol Russian Movies.
L'aniré actualitzant mica en mica.

dimarts, 29 de desembre del 2009

un altre nadal

Un nadal més. Una mica més trist que altres vegades, en certs moments. T'adones que hi ha certes coses o certa gent, que tens per fixes, que el teu organigrame de vida dóna per segures, i a vegades no ho són o sí que ho eren, però deixa de ser així. I un dinar es torna força més trist; i, tot i que el menjar sigui boníssim, després del gran esforç de la cuinera, no el gaudeixes tant com sempre, et costa més empassar segons quins galets i els turrons provoquen somriures menys amplis. De totes maneres tot pot acabar bé de moment, i res no és definitiu. I l'endemà gaudeixes d'un dinar molt pitjor però molt ben envoltat, tot i una altra absència capdal. Però les visites al vespre, tant per Nadal com per St. Esteve, fan que acabi tot tant bé com es pot; que en aquest cas i durant aquella estona, com a mínim, és força bé.

i avui torno a estar tapat.

dilluns, 21 de desembre del 2009

històric Barça!


El que ha aconseguit aquest Barça actual és simplement històric, brutal, bestial, insuperable, espectacular! Cal dir que l'èxtasi més important ja va arribar a finals de la temporada passada, amb el triplet, els tres títols més importants jo crec; però els tres més que han aconseguit durant aquesta, i que deriven d'aquells tres primers, culminats amb el Mundialet de Clubs de dissabte, no fan més que confirmar el nivell estratosfèric d'aquest equip. Només cal veure que mai cap equip havia aconseguit una fita així, si més no amb el mateix nombre de títols: 6!!!
És que crec que no som plenament conscients del que realment significa tot això, és quelcom que segurament no tornarem a viure. I n'és una peça clau i fonamental el líder d'aquest grup, l'home que vam veure plorar dissabte a Abu Dhabi, Pep Guardiola, gran Pep. No fotem cagarel·la i que renovi, no vull sentir a parlar de descansos ni conyes marineres...!


Un dels noms propis d'aquest Barça queda clar que és Lionel Messi, que per més inri, va marcar el gol decisiu del Mundialet de Clubs de la FIFA a la pròrroga contra Estudiantes (tot i que Pedro, el recordman del Barça aquesta temporada, n'havia fet un de no menys important en el temps de descompte). L'argentí ja va guanyar la Pilota d'Or i ara totes les apostes sembla que apunten a que, aquesta mateixa tarda, guanyi el FIFA World Player, que opino que hauria de tenir més prestigi que el de France Football, ja que és entregat per jugadors, entrenadors i gent de futbol de veritat, i no per periodistes, però en fi. El que vull dir amb tot això és que crec que Xavi Hernández també es mereixeria aquest guardó quasi tant com l'argentí, i tenint en compte que ja va guanyar la Pilota d'Or, i que té molts més anys per endavant, em semblaria molt just que el de Terrassa s'endugui el premi de la FIFA, o en tot cas el 2n lloc, i no un altre 3r lloc que el desmereix en favor de Cristiano Ronaldo, que considero que no mereix tant aquest any, ja va tenir l'anterior.



Aprofito que parlo d'esport i de futbol per dir que tinc ganes d veure el Catalunya-Argentina de demà, ja que em sembla que fa força temps que no podem veure la Selecció amb tots els jugadors de primer nivell a dispoció del tècnic, que demà, per primera vegada, serà Johan Cruyff: Xavi, Cesc, Piqué, Valdés, Bojan, Puyol, Busquets, Capdevila, Verdú, etc. No pinta gens mal la cosa, la veritat, i a mi personalment em sembla força competitiu un onze com aquest: Valdés - Puyol, Piqué, Lopo, Capdevila - Busquets, Xavi, Verdú, Cesc - Bojan, Sergio Garcia.
A tot això cal sumar-hi l'interès que comporta l'estrena de Cruyff a la banqueta catalana, i el duel de banquetes que es donarà entre aquest i Maradona (encara que el tècnic argentí no pugui seure a la banqueta per una sanció de la FIFA), dos grans cracks de la història del futbol que s'enfronten des de la banda.


Edit: M'havia colat posant Iniesta entre els jugadors de Catalunya, i no hi serà. Però és que el tinc taaant assumit com "el català de Fuentealbilla"....! Ja he canviat l'onze.

dimarts, 15 de desembre del 2009

una mica d'actualitat, indignació i preocupació

M'indigna i em diverteix en la mateixa mesura sentir parlar impresentables (per no fer servir una altra paraula que també comença amb im) com el senyor Sánchez-Llibre i altres personatges de l'àmbit blanquiblau parlant de conspiracions arbitrals i altres ximpleries, em sap greu però aquesta gent de l'Espanyol cada vegada em té més fart entre tot plegat... Si en el seu millor partit de la temporada (que també té tela que cada any facin l'únic partit decent contra el Barça) que coincideix amb el nostre pitjor partit no són capaços de guanyar-nos, que no es queixin. Ni l'àrbitre ni hòsties, són pitjors, mereixien perdre! I si en Baena no es vol arriscar a que li pitin penal, que no agafi de la samarreta a algú que està caminant enrere, perquè és fàcil que es desequilibri i caigui llavors!


Flipo amb Itàlia. Si Espanya és el país de la pandereta, els transalpins deuen ser el país de... jo que sé! de la zambomba! Les imatges de Berlusconi, trajejat i engominat com sempre, amb tota la cara plena de sang, amb tot el caos que regnava al seu voltant em van deixar força sorprès. Inicialment van provocar un somriure als meus llavis per la poca simpatia que em professa aquest altre impresentable, per anomenar-ho així. Però després vaig pensar que a sobre encara li donarà bona imatge de cara a tota una sèrie del seu el·lectorat: "ai pobret, que ara a sobre li trenquen els morros en públic...". És que no puc entendre com continua sortint elegit aquest tio...

Em preocupa tota aquest tema de les consultes nacionalistes i manifestacions independentistes variades. Em preocupa perquè veig, i començo a viure ben a prop meu, que cada cop hi ha més gent que s'inclina (sovint radicalment) per una de les dues teòriques postures, si no ets indepe ets un fachilla i viceversa... (és una exageració, però jo crec que és el camí que portem) Com més gent es torna independentista, i de manera més radical, aquí, pitjor imatge tenen de nosaltres a la resta d'Espanya, i més "odi" ens tenen! (Mai he pogut comprendre que hi hagi gent que pugui arribar a creure que parlem català per tocar els collons més que res, perquè no ens entenguin...) I aquí veig un cercle viciós de difícil solució... De fet jo mateix em començo a plantejar certes coses... Si Catalunya fos independent, realment crec que pitjor que ara no estaríem, i com a mínim el català imagino que seria llengua oficial a Europa, que és una cosa que em sembla bàsica i de calaix, i que crec que ho hauria de poder ser igualment, però està vist que a Espanya no ens deixen. I m'imagino que no hi hauria lloc per pensaments com el que comentava ara, igual que cap espanyol creu que els francesos parlin francès perquè no els entenguin! Jo crec que se senten amenaçats per la potència de Catalunya i tenen certa "por" de la situació en que podria quedar el país després de la separació de Catalunya. En fi, que cada cop ho veig més negre i tinc les coses menys clares. I que se me n'està anant una mica la olla avui...