un altre nadal

Un nadal més. Una mica més trist que altres vegades, en certs moments. T'adones que hi ha certes coses o certa gent, que tens per fixes, que el teu organigrame de vida dóna per segures, i a vegades no ho són o sí que ho eren, però deixa de ser així. I un dinar es torna força més trist; i, tot i que el menjar sigui boníssim, després del gran esforç de la cuinera, no el gaudeixes tant com sempre, et costa més empassar segons quins galets i els turrons provoquen somriures menys amplis. De totes maneres tot pot acabar bé de moment, i res no és definitiu. I l'endemà gaudeixes d'un dinar molt pitjor però molt ben envoltat, tot i una altra absència capdal. Però les visites al vespre, tant per Nadal com per St. Esteve, fan que acabi tot tant bé com es pot; que en aquest cas i durant aquella estona, com a mínim, és força bé.

i avui torno a estar tapat.

històric Barça!

El que ha aconseguit aquest Barça actual és simplement històric, brutal, bestial, insuperable, espectacular! Cal dir que l'èxtasi més important ja va arribar a finals de la temporada passada, amb el triplet, els tres títols més importants jo crec; però els tres més que han aconseguit durant aquesta, i que deriven d'aquells tres primers, culminats amb el Mundialet de Clubs de dissabte, no fan més que confirmar el nivell estratosfèric d'aquest equip. Només cal veure que mai cap equip havia aconseguit una fita així, si més no amb el mateix nombre de títols: 6!!!

És que crec que no som plenament conscients del que realment significa tot això, és quelcom que segurament no tornarem a viure. I n'és una peça clau i fonamental el líder d'aquest grup, l'home que vam veure plorar dissabte a Abu Dhabi, Pep Guardiola, gran Pep. No fotem cagarel·la i que renovi, no vull sentir a parlar de descansos ni conyes marineres...!

Un dels noms propis d'aquest Barça queda clar que és Lionel Messi, que per més inri, va marcar el gol decisiu del Mundialet de Clubs de la FIFA a la pròrroga contra Estudiantes (tot i que Pedro, el recordman del Barça aquesta temporada, n'havia fet un de no menys important en el temps de descompte). L'argentí ja va guanyar la Pilota d'Or i ara totes les apostes sembla que apunten a que, aquesta mateixa tarda, guanyi el FIFA World Player, que opino que hauria de tenir més prestigi que el de France Football, ja que és entregat per jugadors, entrenadors i gent de futbol de veritat, i no per periodistes, però en fi. El que vull dir amb tot això és que crec que Xavi Hernández també es mereixeria aquest guardó quasi tant com l'argentí, i tenint en compte que ja va guanyar la Pilota d'Or, i que té molts més anys per endavant, em semblaria molt just que el de Terrassa s'endugui el premi de la FIFA, o en tot cas el 2n lloc, i no un altre 3r lloc que el desmereix en favor de Cristiano Ronaldo, que considero que no mereix tant aquest any, ja va tenir l'anterior.

Aprofito que parlo d'esport i de futbol per dir que tinc ganes d veure el Catalunya-Argentina de demà, ja que em sembla que fa força temps que no podem veure la Selecció amb tots els jugadors de primer nivell a dispoció del tècnic, que demà, per primera vegada, serà Johan Cruyff: Xavi, Cesc, Piqué, Valdés, Bojan, Puyol, Busquets, Capdevila, Verdú, etc. No pinta gens mal la cosa, la veritat, i a mi personalment em sembla força competitiu un onze com aquest: Valdés - Puyol, Piqué, Lopo, Capdevila - Busquets, Xavi, Verdú, Cesc - Bojan, Sergio Garcia.

A tot això cal sumar-hi l'interès que comporta l'estrena de Cruyff a la banqueta catalana, i el duel de banquetes que es donarà entre aquest i Maradona (encara que el tècnic argentí no pugui seure a la banqueta per una sanció de la FIFA), dos grans cracks de la història del futbol que s'enfronten des de la banda.


Edit: M'havia colat posant Iniesta entre els jugadors de Catalunya, i no hi serà. Però és que el tinc taaant assumit com "el català de Fuentealbilla"....! Ja he canviat l'onze.

una mica d'actualitat, indignació i preocupació

M'indigna i em diverteix en la mateixa mesura sentir parlar impresentables (per no fer servir una altra paraula que també comença amb im) com el senyor Sánchez-Llibre i altres personatges de l'àmbit blanquiblau parlant de conspiracions arbitrals i altres ximpleries, em sap greu però aquesta gent de l'Espanyol cada vegada em té més fart entre tot plegat... Si en el seu millor partit de la temporada (que també té tela que cada any facin l'únic partit decent contra el Barça) que coincideix amb el nostre pitjor partit no són capaços de guanyar-nos, que no es queixin. Ni l'àrbitre ni hòsties, són pitjors, mereixien perdre! I si en Baena no es vol arriscar a que li pitin penal, que no agafi de la samarreta a algú que està caminant enrere, perquè és fàcil que es desequilibri i caigui llavors!

Flipo amb Itàlia. Si Espanya és el país de la pandereta, els transalpins deuen ser el país de... jo que sé! de la zambomba! Les imatges de Berlusconi, trajejat i engominat com sempre, amb tota la cara plena de sang, amb tot el caos que regnava al seu voltant em van deixar força sorprès. Inicialment van provocar un somriure als meus llavis per la poca simpatia que em professa aquest altre impresentable, per anomenar-ho així. Però després vaig pensar que a sobre encara li donarà bona imatge de cara a tota una sèrie del seu el·lectorat: "ai pobret, que ara a sobre li trenquen els morros en públic...". És que no puc entendre com continua sortint elegit aquest tio...

Em preocupa tota aquest tema de les consultes nacionalistes i manifestacions independentistes variades. Em preocupa perquè veig, i començo a viure ben a prop meu, que cada cop hi ha més gent que s'inclina (sovint radicalment) per una de les dues teòriques postures, si no ets indepe ets un fachilla i viceversa... (és una exageració, però jo crec que és el camí que portem) Com més gent es torna independentista, i de manera més radical, aquí, pitjor imatge tenen de nosaltres a la resta d'Espanya, i més "odi" ens tenen! (Mai he pogut comprendre que hi hagi gent que pugui arribar a creure que parlem català per tocar els collons més que res, perquè no ens entenguin...) I aquí veig un cercle viciós de difícil solució... De fet jo mateix em començo a plantejar certes coses... Si Catalunya fos independent, realment crec que pitjor que ara no estaríem, i com a mínim el català imagino que seria llengua oficial a Europa, que és una cosa que em sembla bàsica i de calaix, i que crec que ho hauria de poder ser igualment, però està vist que a Espanya no ens deixen. I m'imagino que no hi hauria lloc per pensaments com el que comentava ara, igual que cap espanyol creu que els francesos parlin francès perquè no els entenguin! Jo crec que se senten amenaçats per la potència de Catalunya i tenen certa "por" de la situació en que podria quedar el país després de la separació de Catalunya. En fi, que cada cop ho veig més negre i tinc les coses menys clares. I que se me n'està anant una mica la olla avui...

mitjons, petons i americanes

Sembla ser que aquest any toca un hivern tapat, ja fa força temps eh, però no em destapo...
Els Amics de les Arts, en directe avui a la Fnac de l'Illa,  m'han semblat un grup força simpàtic i divertit, les lletres estan força bé i combinen les cançons amb petites historietes que no sé fins a quin punt deuen ser certes, però que li donen un toc divertit a l'espectacle, més enllà de les mateixes lletres de les cançons. A mi m'han agradat. Jo és que diria que sóc bastant de grups d'aquest estil em sembla.

Un apunt: com ja podeu anar veient, ho comento ara perquè m'hi he fixat, m'encanta fer servir l'expressió "jo és que sóc molt (o bastant) de...(el que sigui)", em sembla d'un autèntic que és massa! Jo és que sóc molt de dir "jo és que sóc molt...", quin fart de riure!

Toca estudiar una mica que sinó demà l'examen de francès no s'aprovarà sol...

del mundial i altres temes

Volia fer un petit repàs dels grups que va donar el sorteig que es va fer divendres per a la primera fasedel Mundial que es disputarà a Sudàfrica el proper estiu:
Començant per Espanya, que considero candidata al títol, sembla que ha tingut força sort amb un grup (l'H) molt assequible, però jo crec que poden ser rivals més perillosos del que semblen a priori, sobretot Xile, que jo crec que serà el més dur; però també Suïssa, que comença a fer bé les coses des de sota i és actual campiona del món sub-17, i Hondures que compta amb uns quants jugadors que s'estan consolidant a la Premier com a força vàlids.
Destacar l'indiscutible grup de la mort (grup G), on ha tornat a recaure Costa d'Ivori, acompanyada de Portugal i Brasil (un altre clar aspirant a campió), i d'una pobre i ja sentenciada Corea del Nord. És una llàstima perquè m'agrada molt l'equip que poden presentar els ivorians, igual que la idea que finalment una selecció africana pugui fer un bon paper de veritat en un Mundial, però, igual que a Alemania 2006, han quedat emparellats amb dues grans seleccions al seu grup. De totes maneres, els elefants són la meva aposta personal i els veig com a segons de grup, deixant fora Portugal, encara que això els porti a un enfrontament a vuitens amb La Roja.
Acabant el repàs més ràpidament:
Grup A: veig a l'amfitriona Sudàfrica bastant eliminada de bones a primeres, els seus tres rivals són superiors amb França com a teòrica favorita, tot i la mà d'Henry per classificar-se.
Grup B: Argentina hauria de ser superior, i entre les altres tres ho veig força igualtat, dependrà del joc que despleguin, però potser em quedo amb Nigèria per a la segona plaça del grup.
Grup C: crec que Anglaterra passarà amb claredat, una de les meves aspirants al títol mundial, juntament amb Espanya i Brasil, i E.E.U.U hauria de passar en segon lloc.
Grup D: no crec que Alemanya sigui tan superior com diu la seva història respecte els seus rivals, la organitzada Sèrbia de Radomir Antic i la potent Ghana. Austràlia crec que no hi tindrà gaire a pelar.
Grup E: Holanda és clara favorita, tot i que els seus tres rivals no són gens senzills, no em sabria decantar per quin aconseguirà la segona plaça, tot i que crec que Japó serà el més feble dels tres.
Grup F: mal que em pesi, sembla clar que Itàlia no tindrà problemes per passar com a primera de grup, i a no ser que Hamsik, liderant una sorprenent Eslovàquia, doni la campanada i ho impedeixi, Paraguai l'acompanyarà.

Per cert, m'ha agradat molt el detall de Messi de destacar, en l'entrega de la Pilota d'Or, que era el primer canterà del Barça en guanyar aquest guardó (el primer de molts esperem! com a mínim n'hi ha dos més que se la mereixen) a més de ser el primer argentí, després de les últimes declaracions que va fer dient que preferia guanyar el Mundial amb Argentina que tots els títols que havia guanyat amb el Barça, o alguna cosa per l'estil...

En un altre ordre de coses, torna a ser diumenge a la nit, un diumenge força atípic, molt familiar, tranquil i sense rugbi ni gaire futbol. El cap de setmana ha estat força bé i ara toca recloure's mínimament perquè ja sí que els exàmens estan a tocar. No ve de gust, com sempre, però toca. Només esperem que siguin prou light com per passar-hi una mica de puntetes, sense que facin gaire soroll en la nostra existència. I després a celebrar-ho, que esperem tenir-ne ganes.

Avui una recomanació cinematogràfica que em van fer a mi molt encertadament fa un temps i que potser ocuparà força hores de la meva vida en un futur no gaire llunyà si les coses van mínimament com voldríem. Especialment recomanada als amants de Tarantino que potser la desconeixien, ja que no n'és el director, però sí el guionista, i es nota força el seu toc personal:
True Romance (Amor a quemarropa). 1993. Tony Scott

empiocat

S'acaba la setmana 10 i ens treiem de sobre d'una p*ta vegada el coi de treball dels Saltamontes del dimoni!, ara ja només falten els exàmens i ja vacancetes de Nadal, però esperem que sigui lleu. Avui estem una mica tocadets de salut, m'he vist forces vegades emulant la gran nova imatge del nostre amic Inkubesc al Facebook, però espero que unes cervesetes auqesta nit ho arreglin, que sempre són el millor remei! A veure com anirà el cap de setmana.
Demà, si tinc temps, potser faig una mica d'anàlisi del sorteig dels grups del Mundial, i de la teòrica sort que ha tingut Espanya.

de llums i de túnels

Sembla que es comença a veure la llum al final d'aquest túnel en el que estem ficats una mica... Però devem estar al Garraf o al Cadí, perquè em sembla que després ens ficarem en un altre, tampoc gaire llarg ni fosc espero, però que no deixa de ser un túnel això de fer exàmens tu... De moment sembla que aquesta nit dormiré poc, i no per la meva afició a la noctambulància (toma palabro! és com una ambulància nocturna, però ja s'ha entès suposu, el cas és que tinc feina coi!)

Per cert, avui que ha sortit a les notícies i tal perquè és notícia, em fa molta gràcia veure la llista de noms dels últims guanyadors de la Pilota d'Or i trobar-hi el grandíssimo Fabio Cannavaro enmig! I més tenint en compte l'època en què la va rebre ja, per molt Mundial que guanyés Itàlia... No sé què es devien fumar aquests de France Football... En fi.

I estic raonablement content de poder tornar a gaudir del diari del dia gratuïtament a la uni! Espero que no sigui un amago i demà torni a no ser-hi...

adormit al sofà

Últimament, als vespres o tardes, per mínima que m'acomodo al sofà m'hi quedo mig adormit... Em pregunto què ho deu fer? Perquè després a la nit segueixo anant a dormir tardíssim, com sempre... Sóc un noctàmbul.

Em sembla que me n'aniré a entrenar, a veure si em despejo una mica!

Diumenge a la nit

Un mateix dia et pot dur decepcions i alegries. Finalment debut frustrat amb el primer equip, però ha quedat clar que sóc un gran linier! Però bé, és un inici... Per altra banda, s'ha vist que sí, que feia bé de fiar-me d'aquest Barça, i la màgia d'Ibra se n'ha encarregat. Tot i que s'ha patit, és clar, amb la quantitat d'estrelles que tenien els dos equips, incloses les del Madrid, no podia ser fàcil.

Hi haurà caps de setmana millors, però també de pitjors.

PD: American Beauty continua sent un peliculón tot i el millorable doblatge al català.

Estrena i ganes de clàssic

Doncs bé, finalment obro un blog, bàsicament perquè tinc ganes de tenir un lloc on escriure coses que em passin pel cap o coses que vulgui fer saber a la gent, i ho faré aquí. Diria que no m'he llegit mai cap llibre de cap autor rus (vaig arribar a començar-ne un d'Asimov, suposu que és rus, però no el vaig acabar), i m'imagino que la literatura russa no deu tenir res a veure amb això, però m'ha agradat com a nom.

Doncs això. Generalment, quan toca clàssic, el mateix dia del partit començo a tenir certs nervis, esperant que comenci, preguntant-me com pot anar la cosa, quines opcions de guanyar hi ha, etc. Algunes èpoques molt segur de la victòria blaugrana i d'altres sense tenir-les totes en absolut! Aquesta vegada porto tota la setmana pensant-hi, i m'he anat empapant de futbol i del partit en concret a base de reportatges de la tele, programes de ràdio i d'anar-hi donant voltes. El cas és que a mi em sembla que aquesta vegada es pot donar un dels derbis més històrics ever! Resulta que un dels millors, si no el millor Barça de la història, amb millor plantilla i que millor futbol practica ha anat a topar amb la segona edició de la Galàxia Merengue. Que tampoc és casualitat, precisament el gran moment del Barça ha causat que a Florentino li donés per tornar a ficar-se al Madrid i deixar-se tots els diners que no tenien en grans estrelles.
El cas és que aquesta situació no s'havia donat mai, jo diria que és històrica, i en pot resultar un partit molt especial. Coincidiran sobre el mateix terreny de joc 10 jugadors entre els nominats a millor jugador del planeta, que no és poca cosa.
Per lògica, i pel futbol que practica cada equip, estaria clar que el Barça és favorit, i que fins i tot hauria de guanyar amb claredat, però tenint en compte els jugadors que acumula la plantilla del Madrid, mai se sap... En fi, que em moro de ganes que arribi diumenge al vespre i l'àrbitre xiuli l'inici del partit i treure'n l'entrellat d'una vegada! Això sí, confio en aquest Barça.
Abans que tot això, però, toca viatjar a Lleida per jugar demà i intentar que amb el BUC B sumem una nova victòria que ens confirmi com a candidats a la part més alta de la classificació, que també en tinc ganes.


Banda sonora del dia, la cançó que dóna nom a aquest invent:
Maxïmo Park - Russian Literature